COULD stegosaurus go the way of its beleaguered cousin, brontosaurus? Early last century, the big friendly giant of the Jurassic was stripped of its iconic name due to the obscure protocols of nomenclature. Now stegosaurs are in for a grilling. Peter Galton, a curatorial affiliate at Yale University’s Peabody Museum, says the first stegosaur to be named, known as the «type» specimen, is too incomplete to compare with other fossils (Swiss Journal of Geosciences, DOI: 10.1007/s00015-010-0022-4). According to the rules of the International Commission on Zoological Nomenclature (ICZN), that invalidates the genus name. Both dinosaurs owe the upheaval over their names to the so-called «bone wars», a bitter feud between two 19th-century palaeontologists. Arch-rivals Othniel Charles Marsh and Edward Cope raced each other to find and describe the most fossils possible. In their haste, both dashed off hundreds of papers describing and naming fragmentary fossils. |  |
Sea turtles, some of the most majestic, gentle creatures in the oceans, are having a rough time of it. Though not typically targeted by fishermen, the animals often become entangled in nets or hooked on long lines, and end up as bycatch that is either eaten or tossed like trash back into the sea. Measuring how many turtles die this way every year is a crucial task; in some places turtle populations are being devastated by the effects of bycatch. It isn’t easy; fishing practices around the world are chronically under-reported. But in an attempt to shine light on the situation, researchers, led by Bryan Wallace of Conservation International, have compiled the first global map of sea turtle bycatch. |
El llangardaix més petit d’Europa, el Lacerta agilis viu al Ripollès. Segons explica la tècnica de forestal catalana Elena Rafart el rèptil només es troba a diverses localitats del Ripollès, la Cerdanya i Andorra. El rèptil disminueix de població per causa del desenvolupament d’infraestructures en el seu ambient. Així, el turisme i el sobrepasturatge aïllen les seves poblacions. L’espècie està protegida per la legislació europea i figura en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. A més, el llangardaix està proposat com a espècie en perill d’extinció. Elena Rafart exposa que els darrers tres anys de seguiments de l’espècie, el Departament de Medi Ambient ha demostrat com alguns nuclis de població s’han reduït greument respecte a la distribució de fa 20 anys. L’aspecte positiu està en el fet que s’han localitzat petits nuclis a la Cerdanya i el Ripollès, dels quals no n’hi havia constància. |
|
Leslie Rissler and Erica J. Crespi, associate professors of biological sciences at the University, along with Robert A. Browne of the biology department at Wake Forest University, recently co-discovered a new species of salamander, the Northern Pigmy Salamander. It was officially declared a new species by the Center for North American Herpetology on Aug. 26, according to a UA news release. |  |
El origen de esta curiosa práctica data de 1920, cuando se descubrió que si a una hembra de rana se le inyectaba subcutáneamente una muestra de orina de una mujer embarazada…
Así, esta práctica se convirtió en la primera prueba de embarazo entre la década de los 30 y los 60, lo que provocó que un gran número de ranas hembras fueran exportadas desde Sudáfrica hacia otros lugares del planeta para este fin. Odisea les presenta este interesante documental que analiza el aumento en la tasa de mortalidad de las ranas y su reducción en algunos ecosistemas. ¿Qué factores están llevando a estos anfibios al borde de la extinción? ¿Existe alguna relación entre la chytridiomycosis, una de las enfermedades más mortíferas entre los anfibios, y la utilización de las ranas en los test de embarazo durante décadas? De la mano de los expertos en anfibios y reptiles, los profesores Louis du Preez y Mairus Burger, indagaremos sobre los factores que están motivando la peligrosa disminución de la población de ranas en todo el mundo.
Martes 28, 22:00h
Miércoles 29, 10:00/15:00h
