El gripau comú europeu, Bufo bufo, és una anur de la família Bufonidae que es distribueix per la quasi totalitat d’Europa continental, on sols falta al sud-est d’Ucraïna i Crimea i a les zones interiors de la Península Escandinava, fins arribar a l’oest d’Anatòlia i els límits septentrionals de Kazakhstan. Està present en les illes de Gran Bretanya i Sicília, així com en gran part de les illes del Mar Bàltic i unes poques illes de l’Egeu, però no s’hi troba en Irlanda ni en la resta d’illes mediterrànies. També falta al centre, oest i sud de França i a la Península Ibèrica, on hi habita el gripau comú ibèric, Bufo spinosus, que abans era considerat una sub-espècies seua. Leer más.





Los herpetólogos de la Sociedad de Ciencias Aranzadi han decidido tirar de pico y pala para hacerles la vida algo más fácil a animales tan simpáticos como la ranita de San Antonio o tan coloridos como el tritón jaspeado. Son dos de los anfibios que crían en los diferentes rincones de Rioja Alavesa y a los que la actividad humana y el calentamiento global empiezan a pasarles factura. Leer más.
Científicos del Instituto de Zoología de Londres (ZSL por sus siglas en inglés), junto a la colaboración de expertos procedentes de la Universidad de Exeter, revelan a través de una investigación que el hongo Batrachochytrium salamandrivorans, o simplemente conocido como Bsal, supone una amenaza para la salud de los anfibios que se tienen como mascotas, además del riesgo que conllevaría su contagio entre las poblaciones silvestres. Leer más.
La sargantana de Carniola, Zootoca carniolica però encara considerada per part de la bibliografia com la sub-espècie Zootoca vivipara carniolica, és un taxó de sargantana de torbera que viu a la franja dels Prealps i Alps que van des des del nord-est de Croàcia i d’Eslovènia fins al sud d’Àustria i el nord del Piemont, però que també arriba a estar present a zones baixes humides de la Vall del Po. Es caracteritza per ser ovípara, com també ocorre amb Zootoca vivipara louislantzi, però amb una història evolutiva pròpia, doncs va divergir de la resta de llinatges inclosos a Zootoca vivipara com a mínim des de fa 2’6 milions d’anys. Leer más.
El sapo corredor, diferentes musgos y el lagarto ágil son algunas de las especies más amenazadas de Gran Bretaña. Las mayores organizaciones de conservación del Reino Unido colaboran para luchar por su supervivencia. Leer más.